default_mobilelogo

     Pulse para ver el Certificado de Web de Interes Sanitario 

 

Online

Hi ha 5 convidats/des i cap membre en línia

Col·laboracions

 
La psicofarmacologia és una ciència relativament recent, es va iniciar a principis del segle XX amb els barbitúrics i d’altres substàncies, però és en la dècada dels anys 50 quan es provoca una veritable revolució científica al descobrir-se en 1949 els efectes estabilitzadors de l'ànim del liti.
 
Aquest descobriment va ser seguit posteriorment pels de la clorpromazina (antipsicòtic) i la iproniazida (IMAO) en 1952, la imipramina (antidepressiu) en 1956 i el clordiazepoxido (ansiolític) en 1960.
 
Conseqüències d'aquests descobriments van ser el major coneixement del sistema nerviós central (cervell), el diagnòstic de les seves malalties i el tractament de malalts que van poder desinstitucionalitzar-se gràcies al bon control de símptomes intractables fins a llavors i amb això alleujar el seu sofriment i limitació de vida.
 
Avui dia disposem d'una àmplia varietat de psicofàrmacs, rigorosament avaluats i amb el coneixement científic de les seves bases neuroquímiques, de la seva eficàcia i dels seus efectes adversos.
 
Definiríem els psicofàrmacs com aquells medicaments que s'utilitzen per al tractament de les malalties psiquiàtriques o d'aquelles alteracions de l'esfera psíquica com són l'angoixa, l’ insomni i l'agressivitat.
 
Actuen en el cervell (conjunt extraordinàriament organitzat de cèl·lules especialitzades anomenades neurones que funcionen mitjançant reaccions bioquímiques) normalitzant-ne les modificacions químiques que es produeixen en aquestes malalties o símptomes (Prof. Gibert Rahola).
 
Existeixen diversos grups de psicofàrmacs i en cadascun d'ells una àmplia gamma de fàrmacs, com els antidepressius, ansiolítics, antipsicòtics, estabilitzadors de l'ànim i potenciadors cognitius.
 
Aquests medicaments, que cal conèixer-los i utilitzar-los molt bé, sobretot per a aquelles situacions especials com són l'embaràs o l'envelliment, igual com a la resta de les especialitats mèdiques.
 
Cal  tenir en compte que en alguns casos el tractament pot ser per a tota la vida, de forma similar al que passa amb la hipertensió arterial o la diabetis, per exemple.
 
No cal témer a l'ús dels psicofàrmacs, doncs com a altres especialitats de la medicina, moltes malalties psiquiàtriques no són sinó conseqüència d'un desequilibri de determinades substàncies la compensació de les quals, essencial per al tractament i curació de la malaltia, es basa en l'administració sota control mèdic d'aquestes medicines.