default_mobilelogo

Col·laboracions

 
Les drogues són substàncies químiques, farmacològicament actives sobre el sistema nerviós central que produeixen efectes reforçadors sobre la conducta de autoadministració, és a dir, de l'augment de les probabilitats que aquesta conducta tendeixi a repetir-se. Aquestes substàncies actuen sobre els circuits de recompensa cerebral, utilitzant els mediadors fisiològics de recompensa cerebral, aprenentatge i memòria.
 
El seu consum continuat deixa una important petjada en la memòria emocional i remodela les connexions i vies neuronals, produint canvis de llarga durada del funcionament cerebral. Com més intensos hagin estat els reforçadors d'una determinada substància, més persistents seran també els records relacionats amb ella i més imperiosa la necessitat o el desig (craving) d'experimentar-los de nou, particularment en determinades situacions que també quedaran associades al record d'aquesta substància i que poden engegar mecanismes automàtics per a la seva recerca i consum.
 
El consum  reiterat de substàncies va creant un “estat de necessitat” que anirà adquirint prioritat sobre altres interessos i fins i tot aficions i, alhora, una deterioració progressiva de la capacitat de autocontrol sobre la seva autoadministració. Actualment, la comunitar científica està d'acord a posar un major i prioritari èmfasi en els factors de vulnerabilitat individual per a “fer-se depenent” és a dir, que hi ha individus que amb major probabilitat que uns altres, a l'entrar en contacte amb una substància d'abús desenvolupin una drogodependència, a causa de mecanismes cerebrals i també al posseir una major predisposició genètica.
 
El mecanisme neurobiològic existeix per a totes les substàncies addictives encara que segueixin camins cerebrals una mica diferenciats, sobretot atenent als distints neurotransmissors predominants per al desenvolupament de cadascuna de les dependències. A més, a aquests factors causals neurobiològics cal sumar els factors ambientals que faran sobretot que es mantingui la dependència i que siguin també la causa de recaigudes.
 
Cal insistir, doncs, en l'ampli concepte de neurociències, entenent com a tal que el biològic i l'ambiental en totes les malalties psiquiàtriques, i per tant també a les drogodependències, són una interacció entre ambdós factors (biologia i ambient) i que això determinarà un model de tractament ampli, en el qual necessàriament s'abordarà des de l’enfocament més mèdic- biològic fins al més psicosocial, a individualitzar en cada cas.