default_mobilelogo

Col·laboracions

 
Aquest grup de trastorns es caracteritza per la presència de símptomes físics, sense explicació mèdica coneguda o raonable, que tendeixen a associar-se a respostes emocionals o estats psicològics de malestar.
 
En general, aquests símptomes suggereixen malaltia o trastorn orgànic però, com no es troben dades objectives que ho confirmin i apareixen en contextos conflictius i/o persones amb peculiaritats psicològiques, fan pensar en la possibilitat que constitueixin una expressió corporal d'un escàs ajustament adaptatiu.
 
La prevalença és molt difícil d'establir, ja que acostumen a estar irregularment diagnosticats i a entremesclar-se amb símptomes somàtics concomitants. S'ha observat major incidència de somatitzacions i hipocondria en pacients amb antecedents familiars.
 
La incidència és major en dones. Entre ells destacar la hipocondria, la dismorfofobia i el trastorn per dolor i fer una referència especial per l'àmplia prevalença actual i dintre de l'apartat dolor, a la fibromialgia.
 

SINDROME DE FIBROMIALGIA

El dolor difús múscul esquelètic és conegut des de l'antiguitat. En 1950 Richard Mannigham va descriure la seva “febrícula o petita febre” a partir d'observacions clíniques dels seus pacients, que presentaven cansament i dolor sense trobar-se cap causa per als mateixos. Aquesta descripció seria posteriorment relacionada amb la síndrome de fibromialgia.
 
En 1992 la fibromialgia és reconeguda per la OMS com entitat clínica, sent denominada com a “síndrome de fibromialgia”. Els criteris per al diagnòstic vigents en l'actualitat i inclosos en el CIE-10, requereixen: dolor difús de caràcter crònic i més de tres mesos d'evolució. Sensibilitat augmentada en l'exploració d’onze o més dels divuit punts de localització precisa que es denominen "punts gallet". Absència d'altra malaltia sistèmica que pogués ser la causa del dolor.
 
No existeix en data d'avui, cap prova que confirmi el diagnòstic de fibromialgia. La prevalença és més gran entre dones i el pic de major incidència es troba entre els 40 i 49 anys d'edat. La comorbilitat amb patologia psiquiàtrica per ansietat i depressió és molt elevada i en el tractament de la fibromialgia s'utilitzen amb èxit determinats fàrmacs antidepressius i el tractament psicològic cognitiu conductual.

Tractament

El millor tractament és el que presenta un enfocament multidisciplinari emprant diferents tècniques: tractament farmacològic i psicofármacològic, educació sanitària, abordatge psicològic i exercici físic.