default_mobilelogo

Col·laboracions

 
La demència pot definir-se com una síndrome adquirida de naturalesa orgànica, que es caracteritza per una deterioració permanent de la memòria i d'altres funcions intel·lectuals i que freqüentment es presenta acompanyat d'altres manifestacions psicopatològiques.
 
Succeeix quan sense alteració del nivell de consciència i afecta al funcionament social i ocupacional.
 
La importància clínica de la síndrome demencial en part es deu a les seves creixents taxes d'incidència i prevalença, relacionades amb el fenomen d'envelliment de la població mundial, molt més accentuat en els països desenvolupats.
 
La taxa de demència depèn substancialment de l'edat, doblant-se cada 5 anys des del 1-2 % als 65-70 anys d'edat fins al 30% o més després dels 85 anys. La forma de demència més freqüent en pràcticament tots els països és la malaltia de Alzheimer, seguida de les demències vasculars.
 
Pel que fa a la distribució per sexes, no sembla que hagi diferències en la incidència global de la demència, però les dones manifesten una incidència superior de la malaltia de Alzheimer a edats més avançades, mentre que els homes presenten una incidència superior de demència vascular a edats més primerenques.
 
Per al diagnòstic de demència és fonamental una bona anamnesi, amb una exploració neuropsicològica i una exploració de l'estat mental, així com l'avaluació de possibles símptomes i signes físics. I seran d'ajuda, exploracions complementàries de laboratori i de neuroimatge.
 

Tractament

El tractament serà farmacològic per als símptomes cognitius i comportamentals de la demència i mesures terapèutiques no farmacològiques, com l'estimulació neurocognitiva i l'assessorament educatiu i ambiental dirigit a pacients i familiars.