default_mobilelogo

Col·laboracions


La incidència d'aparició  al llarg de la vida és del 0,5 al 1,5%. No existeix diferència quant a sexes, races o persones de diferents nivells socioeconòmics. La malaltia pot iniciar-se a qualsevol edat però és molt més freqüent que el primer episodi aparegui en la segona dècada de la vida.
 
El component genètic és molt important, existint una major predisposició a patir la malaltia quan existeixen familiars de primer grau amb bipolaritat.
 
El trastorn bipolar es caracteritza per l'aparició d'episodis depressius (tristesa, apatia, pèrdua de pes, falta d'energia, motivació i interès, pensaments negatius i d'altres símptomes i signes ) i d'episodis maníacs ( eufòria o molt freqüent irritabilitat, autoestima exagerada, hiperactivitat, pensament i parla accelerada i altres símptomes, i amb escassa consciència de malaltia).
 
És característica del seu curs la recurrència d'episodis, bé siguin depressius o maníacs (d'acceleració). L'evolució és crònica.
 
1_Melancolia_Bergen_Munch

 Tractament  

És fonamentalment farmacològic basat en medicaments estabilitzadors de l'estat d'ànim. Té d'acompanyar-se d'informació àmplia sobre la naturalesa recurrent de la malaltia i de la importància del bon compliment de la medicació, dotant als pacients i als seus familiars d'habilitats en el maneig de la malaltia per a millorar el seu curs, facilitar la identificació precoç de símptomes de recaiguda, afrontar les conseqüències psicosocials dels episodis previs i prevenir les d'un futur. 
 

Viure amb el trastorn bipolar  

Al ser una malaltia de caràcter cíclic, cal realitzar un bon control dels factors de risc i fer una bona prevenció de les recaigudes.
 
Convé tenir en compte algunes mesures:  
  • Aprendre a conèixer i a identificar bé els senyals primerencs de la malaltia per a poder intervenir el més ràpid possible i aturar els símptomes en el seu estadi més inicial.

  • Cuidar el son. Les alteracions del son influeixen notablement en les recaigudes, sobretot la falta de son, que pot precipitar un episodi maníac.

  • Evitar l'abús de substàncies tòxiques ja que s'associa a conseqüències adverses que afecten al curs i al pronòstic de la malaltia.

  • Prendre el tractament correctament i recordar que l'abandó del tractament farmacològic és la causa més freqüent de recaigudes i que augmenta el risc d'hospitalització fins a en quatre vegades.

  • Dur una vida saludable: exercici físic regular, gestionar bé les situacions d'estrès i els conflictes, cuidar les relacions interpersonals, no dur una vida sobrecarregada de treball i saber gaudir del lleure...acceptar la malaltia, aliar-se bé amb ella per a manejar-la adequadament i no ser la seva víctima. 

Si té qualsevol dubte pregunti al seu psiquiatra, la informació i l'educació per a la salut és fonamental.