default_mobilelogo

Col·laboracions

 
El diagnòstic de la malaltia depressiva requereix una clara diferenciació entre tristesa normal i depressió. Així, les depressions reactives voregen la franja de la normalitat i fan plantejar on acaba o comença l'adequat o inadequat d'aquest fenomen tan profundament humà que és la tristesa.
 
La depressió apareix al llarg de la vida en un 17% de la població, amb major freqüència en la dona. El terme depressió inclou a pacients amb formes molt distintes d'emmalaltir.
 
De forma genèrica classificarem el trastorn depressiu en dues síndromes diferenciades: 
 
VanGogh_Sien_con_la_cabeza_apoyada_1882
  • Depressió endògena o malenconia: amb una elevada predisposició genètica, amb variacions diürnes i estacionals de l'estat d'ànim i amb característiques pròpies en l'expressió del depressiu.

  • Depressió psicògena o reactiva, amb sintomatologia depressiva que guarda relació amb la personalitat del pacient , amb la situació de l'entorn i amb esdeveniments psicògens.

En ocasions ambdós tipus de depressions poden coexistir parlant-se llavors de "doble depressió".
 
El símptoma eix de la depressió és la tristesa vital i profunda, encara que s'acompanya d'uns altres com l'ansietat, l'alteració del somni i de l'apetit, la dificultat per a la concentració, l'apatia i pèrdua d'energia, i els sentiments negatius.
 

Tractament

El tractament de la malenconia és fonamentalment farmacològic amb antidepressius i d'altres fàrmacs. En cas de depressió greu i refractària cal avaluar la possibilitat d'estimulació magnètica profunda. En les formes psicògenes és bàsicament psicoterapèutic, de suport, resolució de conflictes o d'orientació.
 
En el cas de la doble depressió el tractament serà mixt, tant farmacològic com psicoterapèutic. Existeixen altres formes de depressió, com l'estacional, l'atípica, la breu, l'emmascarada, la postpart i les involutives en les persones grans. En totes elles el tractament serà mèdico-psiquiàtric.