default_mobilelogo

     Pulse para ver el Certificado de Web de Interes Sanitario 

 

Online

Hi ha 16 convidats/des i cap membre en línia

Col·laboracions

 

Bàsicament la sensació d'ansietat és molt similar a la de la por. En ambdós casos a més de la sensació subjectiva i psicològica de temor i amenaça, existeixen una sèrie de símptomes corporals i respostes de l'organisme que són iguals per a totes les persones quan han de fugir o enfrontar-se a un perill exterior.
 

De la por a l'ansietat 

Davant una amenaça externa l'organisme es posa alerta, preparant-se per a l'acció. Necessita més energia en el cervell, braços i cames, el que s'aconsegueix mitjançant l'oxigen que arriba a través de la sang. Llavors, el cor batega més de pressa, s'eleva la tensió arterial, i es respira més profundament per a captar més oxigen. Els músculs es tiben com a forma de preparació, mentre que la suor permetrà eliminar l'excés de calor muscular.
 
A més existeixen altres ajustaments interns, com certes modificacions en els components de la sang perquè en cas de presentar ferides aquestes coagulin ràpidament. També la digestió es frena per a reservar més sang per a cervell i músculs, mentre que les pupil·les es dilaten per a poder augmentar la visió.
 
Veiem llavors que existeixen una sèrie de respostes corporals, que si són preses per si soles poden ser suggeridores de malaltia, però que no són més que respostes adaptatives normals i saludables davant una amenaça exterior. No obstant això, entre la por i l'ansietat existeixen una sèrie de matisos que ens permeten diferenciar-les clarament.
 
Mentre que la por podem considerar-la com una reacció normal enfront de perills o amenaces que vénen de l'exterior i són clarament reconeguts per la persona, l'ansietat apareix com un sentiment inmotivat i independent del nostre entorn. La por s'acompanya d'alguna cosa concreta a la que es tem, mentre que l'ansietat és un temor indefinit, sense causa.
 
Cert grau d'ansietat és desitjable i necessari per al normal maneig de les situacions de la vida quotidiana, jugant un paper molt necessari en la resposta general d'adaptació davant l'estrès. Aquest nivell d'ansietat permet millorar el rendiment i l'activitat, però quan depassa un cert límit apareix una evident sensació de malestar i es deteriora el rendiment ("ment en blanc" "bloqueig d'acció" ). Si aquest estat es manté en absència de causes exteriors és quan parlem d'ansietat patològica, d'ansietat com malaltia mèdico-psiquiàtrica, bé sigui en forma d'estat d'ansietat, crisi d'ansietat o fòbies.
 
Si aquest estat es manté en absència de causes exteriors hom parla d'ansietat patològica, d'ansietat com malaltia mèdic psiquiàtrica, bé sigui en forma d'estat d'ansietat, crisi d'ansietat o fòbies.
 

L'ansietat 

Afecta aproximadament al 20 % de la població general. L’ inici de la malaltia ansiosa pot situar-se en qualsevol edat de la vida, encara que hi ha major incidència en els adults joves, entre els 20 i els 40 anys d'edat. Pel que fa al sexe, la freqüència és més alta en les dones. La predisposició familiar està constatada de forma concloent en algunes de les seves formes com són les crisis d'ansietat i la fòbia social. S'han de considerar les complicacions de l'ansietat no tractada o reconeguda tardanament. El pacient ansiós pot buscar una millora simptomàtica en l'alcohol i altres substàncies.
 
Tampoc és estrany que l'ansietat crònica provoqui en el pacient una desmoralització que pot ocasionar la coexistència de símptomes depressius o d'una síndrome depressiva complerta. Així mateix l'ansietat mantinguda augmenta el risc que apareguin malalties psicosomàtiques. Farem un breu resum dels diferents tipus de trastorns per ansietat: crisi, estat, agorafobia i fòbia social.
 

Crisi d'ansietat o atac de pànic 

Ens referim a l'aparició sobtada i sense motiu aparent, d'una sensació de por intensa acompanyada d'un important malestar corporal i d'una sèrie de símptomes com suor, taquicàrdia, sensació d'ofec i falta d'aire, debilitat en les cames, tremolor, sensació de mareig, de descontrol o de mort. Té una durada de minuts i és Munch_elgrito_1893viscuda com un estat d'extrema intensitat i gravetat, per això en moltes ocasions s'acudeix a un servei d'urgències mèdiques.

Després de la crisi la persona sol quedar-se en un estat de temor i amb sensaciónes d'abatiment i cansament d'hores de durada.

El tractament és sempre de tipus farmacològic per a prevenir les crisis i per a impedir que l'aparició d'aquestes generi desenvolupament fòbic (por i por anticipada). Quan es precisi es complementarà amb psicoteràpia cognitiva conductual, especialment indicada quan existeix un desenvolupament fòbic.

 

Estat d'ansietat 

Consisteix en una ansietat més generalitzada, però que està present de forma contínua. És un estat mantingut de tensió i nerviosisme amb preocupacions entorn de situacions o esdeveniments viscuts com a negatius. El tractament habitual és més psicoterapèutic, encara que en moltes ocasions hauríem de donar també tractament farmacològic.
 

Agorafobia 

La característica essencial de la agorafobia és l'aparició d'ansietat al trobar-se en llocs o situacions on escapar pot resultar difícil o incòmode, o en cas de presentar una crisi d'ansietat i no poder disposar d’ajut. Els temors agorafòbics més freqüents són: barrejar-se amb molta gent o fer cua, passar per un pont o túnel o viatjar amb autobús, tren, metro o automòbil. El tractament sol ser combinat, de tipus farmacològic i teràpia cognitiu conductual amb exposició gradual a les situacions temudes.
 

Fobia social 

La característica fonamental d'aquesta malaltia és que la persona que la pateix presenta una por intensa davant diverses situacions socials. El temor que experimenta no és a l'altre, si no al que l'altre pugui pensar d'ell, por a ser criticat, rebutjat o jutjat de forma pejorativa. És llavors quan es presenten els símptomes físics de l'ansietat com taquicàrdia, suor, tremolor, sequedat de boca o rubor.  
 
A causa de aquest malestar intens, el pacient sol evitar les situacions socials i pert tant limita la seva vida social. Les fòbies socials solen acompanyar-se d'una baixa autoestima i de por a les crítiques.Les situacions socials més comunament temudes (fòbiques) són: parlar, escriure, menjar o beure en públic, mirar als ulls, anar de compres o entrar en bars i restaurants.
 
Les fòbies solen començar en l'adolescència i en moltes ocasions amb lantecedents en la infància de timidesa o inhibició social. Es presenta per igual en ambdós sexes i és més freqüent quan existeixen antecedents familiars de la mateixa malaltia o d'altres patologies per ansietat.
 
El tractament en consulta ha de ser farmacològic i psicològic de tipus cognitiu conductual, promovent l'augment de l'autoestima i de la confiança en ell mateix.