default_mobilelogo

Col·laboracions

 
El principal component del cànnabis és el delta-9-tetrahidrocannabinol o THC. No obstant això la planta conté unes 400 substàncies químiques, de les quals unes 60 estan relacionades amb el THC, metabolit actiu que actua sobre el sistema nerviós central.
 
A causa del seu efecte sobre el cervell, el THC produeix en consumidors habituals, disminució de la capacitat d'atenció, del rendiment intel·lectual i de l'aprenentatge, letargia o ensopiment i una síndrome amotivacional, caracteritzada per astènia o cansament, apatia, pèrdua d'interès per pràcticament tot el que no sigui aconseguir el tòxic, reducció generalitzada de qualsevol activitat i dèficit en la funcions psíquiques bàsiques.
 
Conseqüència d'això és la desgana per a qualsevol cosa: anar al col·legi, a treballar o realitzar activitats que requereixin atenció, apareixent el jove o la persona consumidora apàtica, amb falta d'energia i mandrosa.
 
Només l’aparició d'aquest quadre en joves ja justifica el considerar el cànnabis  com una droga amb un gran potencial destructiu per al consumidor.
 
Segons el DSM IV- TR, com a  trastorns derivats del consum de cànnabis, a part de la dependència/ abús i intoxicació, estan: delirium per cànnabis, ansietat per cànnabis i trastorn psicòtic induït per cànnabis.
 
El cànnabis és el factor ambiental de major risc per a desencadenar símptomes psicòtics aguts en joves fins a llavors sans i de recaigudes o exacerbació de símptomes en malalts esquizofrènics. A més, el consum elevat de cànnabis, especialment en l'adolescència, dobla el risc posterior de psicosi esquizofrènica (Verdoux i Henquet), possiblement perquè el cervell està encara en desenvolupament i és més vulnerable a alteracions persistents que afecten al comportament (Vivers i col. ).
 

Tractament

Segueix les mateixes directrius que el tractament de l'abús de qualsevol altra substància tòxica: obtenir l'abstinència amb rigorosos controls d'analítiques d'orina, i la psicoteràpia sobretot de tipus motivacional. Cal descartar i estar atent a patologies psiquiàtriques subjacents, que en cas d'existir cal tractar sempre