default_mobilelogo

Col·laboracions

 
La nicotina és un agonista dels receptors nicotínics, és a dir que s'uneix i acobla als receptors nicotínics del cervell. Aquests receptors estan situats sobretot en les terminals de diverses neurones.
 
L'activació d'aquests receptors afavoreix l'alliberament d'una substància anomenada dopamina en un zona del cervell, coneguda com el circuit de recompensa cerebral. D'aquesta forma, la nicotina és un potent i poderós reforçador de la conducta de autoadministració, és com si el cervell estigués famolenc de nicotina i al fumar i omplir amb la nicotina  els receptors, aquests quedessin saciats.
 
Per tant la nicotina posseeix un potencial molt elevat per a produir dependència, igual i fins i tot major que el d'altres substàncies psicoactives. Això també indueix ràpidament tolerància, relacionada amb la regulació ascendent dels receptors nicotínics del sistema nerviós cerebral.
 
La urgència per fumar en una persona que ha desenvolupat dependència a la nicotina, es correlaciona amb una baixa concentració de nicotina en sang. L'hàbit es produeix per a mantenir una certa concentració de nicotina en la sang a fi d'evitar els símptomes d'abstinència i de calmar l'ànsia intensa (craving ) de consum.
 
Els símptomes d'abstinència i l'ànsia de consum s'inicien poques hores després de la última cigarreta; poden arribar a la seva màxima intensitat en 48-72 hores i solen perllongar-se diverses setmanes i habitualment durant mesos.
 
A part d'aquest principal mecanisme cerebral d'addicció, en què la substància addictiva és la nicotina, els fumadors desenvolupen una dependència més psíquica, associant el tabac a múltiples situacions de la vida ( al prendre el cafè, perquè estic pensant, perquè estic en grup....) i tots aquests condicionaments ambientals actuaran també de disparadors de l'ànsia de consum.
 

Tractament

Ha de ser principalment farmacològic, destinat a regular el procés de dependència cerebral. Actualment posseïm fàrmacs que són de gran ajuda per a totes aquelles persones que estiguin motivades per a abandonar el consum. Paral·lelament és molt aconsellable que s'acompanyi de psicoteràpia específica, ja que mitjançant la combinació d'ambdues mesures terapèutiques s'assoleixen taxes més elevades d'abstinència i prevenció de recaigudes.