default_mobilelogo

Col·laboracions

 
L'anorèxia i la bulímia són malalties habitualment greus, en el desenvolupament de les quals, curs i pronòstic, intervenen factors que inclouen les alteracions emocionals, trets de personalitat, conflictes familiars i factors biològics.
 
La preocupació pel pes, la silueta així com la seva excessiva auto avaluació són els símptomes nuclears, tant per a l'anorèxia com per a la bulímia, presentant molts pacients una barreja d'ambdues conductes.
 
L'edat promig d'inici per a l'anorèxia nerviosa se situa sobre els 17 anys. És molt més freqüent a la dona que a l'home i existeix un risc major de patir-la entre els parents de primer grau.
 
L'edat promig d'inici per a la bulímia i els afartaments se situa a l'adolescència o a l'inici de l'edat adulta. Es defineixen els afartaments com les ingestes massives d'aliments però sense conductes compensatòries (purga, vòmits). Poden iniciar-se després d'un període de règim dietètic.
 
També, com l'anorèxia, la bulímia és molt més freqüent a la dona que a l'home, però en les conductes per afartament el 40% dels casos ocorren en homes.
 
En els trastorns de l'alimentació per anorèxia i bulímia, les patologies mèdiques que poden arribar a patir els pacients són greus: inanició, esquinçades esofágiques, arritmies cardiaques i fins i tot la mort del pacient.
 

Tractament

El tractament d'ambdues malalties és molt complex i ha d'incloure, tant la normalització del pes, les constants nutricionals i els hàbits alimentaris, com el tractament dels factors psicològics que mantenen la malaltia i la prevenció de les recaigudes, amb implicació familiar. El tractament segons cada cas es farà en consulta o en règim d'hospitalització i centre de dia quan la gravetat de la malaltia així ho requereixi.