default_mobilelogo

Col·laboracions

 
De totes les malalties psicòtiques la més freqüent és l'esquizofrènia. Amb independència de races i cultures, afecta al 0,5÷1% de la població general. En el nostre país es calcula que hi ha uns 400.000 malalts esquizofrènics. 
 
És més freqüent en poblacions urbanes. Afecta per igual a ambdós sexes i sol aparèixer, en promig, entre els 20 i els 30 anys d'edat.
 
Existeix una elevada predisposició genètica, el risc de patir la malaltia per als fills d'un progenitor amb esquizofrènia és del 13% i augmenta al 46% per als fills en els quals ambdós progenitors la pateixen.   
 
VanGogh_autorretrato_1889
La causa de l'esquizofrènia és multifactorial i el diagnòstic és fonamentalment clínic, mitjançant l'observació de símptomes com: idees delirants, al·lucinacions, alteracions en el llenguatge, en el comportament, en l'afectivitat i en la psicomotricitat, i símptomes negatius com abulia, apatia, fredor emocional i empobriment general.  
 
Així l'esquizofrènia és un quadre polimorf amb diferents formes d'inici i diferents formes clíniques (paranoide, catatònica, desorganizada, indiferenciada i residual) cadascuna de les quals presenta major intensitat i presència d'un tipus de símptomes o signes enfront d'unes altres.
 
El pacient sol posseir escassa consciència de malaltia. El curs i l'evolució és variable, amb recaigudes i remissions en alguns pacients, mentre que uns altres persisteixen crònicament malalts.
 

Tractament  

Viure amb l'esquizofrènia: esquizofrènia i joventut

El tractament en consulta és fonamentalment farmacològic, amb fàrmacs antipsicòtics dels quals cal mantenir  la dosi durant el temps adequat, ja que és una malaltia crònica. Paral·lelament al tractament farmacològic són aconsellables mesures psicoterapèutiques principalment psicoeducatives i de rehabilitació neuropsicològica per al pacient i en moltes ocasions psicoteràpia d'assessorament i d'ajut familiar. 
 
Com els símptomes solen aparèixer en l'adolescència o en la primera joventut, anem a donar-te alguns consells:
  • Coneix bé la teva malaltia, el teu psiquiatra t'informarà.
  • Aprèn a identificar bé els primers símptomes de malaltia ja que d'aquesta manera es poden tractar de forma molt precoç evitant així una recaiguda.

  • Pren-te amb regularitat la medicació i recorda que la principal causa de recaiguda i d'ingressos es produeix per l'abandó del tractament. La medicació fonamental són els antipsicòtics, intenta responsabilitzar-te’n tu del tractament.

  • Evita el consum de substàncies tòxiques. Evita el consum de "porros", ja saps que és un important factor de risc de recaigudes i d'aparició de símptomes psicòtics.

  • Duu una vida saludable, fes exercici físic amb regularitat, cuida les teves relacions interpersonals, duu una dieta equilibrada i cuida el teu son, aprèn a manejar bé les situacions d'estrès i els conflictes, confia en la teva família i en els teus professionals.

  • Fes-te amb regularitat les anàlisis i revisions mèdiques que el teu psiquiatra et vagi indicant.

I sobretot no siguis víctima de la malaltia, accepta-la i si saps cuidar-te pots dur una vida  molt satisfactòria!.